Quants perfils necessitem a twitter? Jo ho tinc clar: un

Ahir es va encetar un ric debat a twitter sobre la necessitat de tenir més d'un perfil. El podeu seguir en el hashtag #perfilstwitter.

Twitter és una gran eina, però per si una cosa no està pensat és per tenir-hi debats ordenats: qualsevol eina que permeti threads li dona mil voltes. Si a això li afegim la limitació dels 140 caràcters, veig més prudent escriure un petit article al bloc, i llavors ja ho anirem comentant aquí (o amb qui ho vulgui a twitter o al facebook).

Quantes identitats fan falta a twitter? Doncs tantes com coses hi haguem de fer. Jo hi distingiria, al menys, tres situacions diferents:

Perfil personal: fem el que fem, som sempre la mateixa persona. Per tant: una persona, un perfil. Jo no comparteixo la típica frase "com a president de x opino que, però com a ciutadà opino y", o "com a professional opino x, però com a consumidor opino y". Quines excepcions hi veuria?

1. Perfils basats en la llengua. Si necessites comunitats de seguidors diferenciades per qüestions idiomàtiques. Això es podria resoldre si twitter permetés identificar els idiomes dels tweets  i poder seguir diádes usuari/llengua. Ho tinc més desenvolupat aquí ("Identificar l'idioma dels tweets és important? És imprescindible").
2. Necessitats estrictament professionals de poder segmentar els seguidors... tot i que llavors probablement ja no estaríem parlant d'un perfil personal.
3. Perfil ad-hoc per retransmetre esdeveniments. Es tractaria d'un recurs per no omplir el timeline dels teus seguidors amb una bateria de tweets. No caldria ni tenir seguidors: el seguiment seria pel hashtag.

Perfil càrrecs institucionals: la presència a les xarxes socials de les institucions i els seus càrrecs s'hauria de fer amb perfils propis i vinculats al càrrec. I no estic parlant del perfil de, per posar un exemple, Artur Mas com a president de la Generalitat, sinó del perfil del president de la Generalitat. Jo no seguiria mai un compte a twitter d'@ArturMasPresident però sí que potser en seguiria un de @presidentGeneralitat o un que fos @ArturMas (no he comprovat si aquests comptes existeixen, són només exemples). Com diu Ken Thomas al final del seu post Obama to personally tweet from Twitter account (18/06/2011):

"The best Twitter accounts are the ones that are managed by the people whose name is on the tweet," said Tim Tagaris, new media director for the Service Employees International Union, on the sidelines of the Netroots Nation convention in Minneapolis. "People sign up to hear from people on Twitter because they want to hear from that person, not their staff."

Àmbit corporatiu i comercial: aquí cada qual es buscarà la millor estratègia. Els qui entenguin que opinin. A mi, personalment, em costa molt fer-me seguidor d'usuaris corporatius i/o comercials. La presència a la xarxa no necessàriament implica tenir usuaris i perfils. Hi ha altres estratègies.

Quants perfils hi tinc jo? Un de sol: @jordir. I en aquest hi barrejo una mica de tot. Jo no tinc el twitter com una eina estratègica de comunicació. Simplement hi interacciono com vull i amb qui en té ganes. Al final, la teva presència a la xarxa serà la unió de tots els teus "jo" que hi tinguis. Per tant, fem-ho fàcil: tot junt i que la gent triï i remeni.